Arxiu de l'autor: Angels Perramon

de la traçabilitat a l’excel·lència

 

amics de cotó roig:

vam ser presents a la desfilada de la Miriam, ens va emocionar no sabeu com….!
sabíem que teníem un bon bàsic a cotó roig, una magnífica loneta de cotó, bona i versàtil
per a mols usos, però no sabíem fins a quin punt es pot dur a la bellesa…encara no ho havíem vist

gràcies Míriam, un plaer i un honor!

aquest camí és un no parar preciós, ara veniu elsiconatucotoroig
a finals de mes, esperem tenir apunt, teixit de punt i de calada, per ensenyar i tocar,
i assajant samarretes!

gracies a tots per la vostra fe en nosaltres, ho estem fent real!!!!

Si voleu veure més fotos o tenir més informació podeu seguir el post que ens han dedicat en el blog de moda sostenible:

 

Segui’m en contacte i fins aviat!

GRÀCIES!

 

IMG_7489m

Ja ha passat la quarantena, i com després de parir, i encara en estat de xoc,

ja podem dir, que aquest nadó té futur!

 

També podem dir que el món l’ha reconegut, i la tribu ha vingut a dur-li presents

per dotar-lo de vida, ja comença a caminar!

 

 Agraïm al Verkami la idea brillant del número, que hem relacionat amb aquest temps de donar llum a un projecte que duem 9 mesos gestant: el vertigen i la paüra a l’hora d’entregar-lo.

 

I aquests quaranta dies de reconeixement on els amics  et visiten, els vells i els nous, els veïns, els amors, els fills, els pares, amables desconeguts…, els que estimeu aquests valors que acabem de posar al món.

 

 Ja podem dir que som fèrtils! Tenim el vostre reconeixement i el vostre present en espècies perquè Cotó Roig camini. 

 

Així, que per part nostra, ja ens podem permetre tornar a la libido de jugar i crear,

i comencem a fer-ho: ja tenim el fil a punt. 

 

 

GRÀCIES a tots amics, PODEM posar la peça al teler!!!

Llavors per a Cotó Roig!

Aixovar Desert XGD (101)

Aquest és un missatge urgent, necessitem de la vostra energia per aconseguir 5000 llavors que volin en 5 dies!

És possible, és primavera, bufeu, bufeu!

Ens calen:

500 mecenes de 10 euros, els amics que tenim a Facebook

50 mecenes de 100 euros, és la recompensa dels grups, passeu la barretina!!

5 mecenes capaços de comprar una tona de cotó ells solets! a 1000 euros

De quin tipus sou?

Abellots, papallones, formiguetes… Aneu a buscar llavors de cotó!!!

Gràcies als que ja heu arribat fins a 10.000. Va, que seguim!

APORTA LA TEVA LLAVOR!

boto-verkami-cat

Presentació de Cotó Roig a Girona

Fira EcoSí GironaDissabte 31 de maig a les 11h presentarem el projecte Cotó Roig a Girona, dins el marc de l’Eco-Sí, Fira de la sostenibilitat. Una bona oportunitat per conèixer el projecte de primera mà, parlar-vos del cotó, mostrar-vos teixits i respondre totes les vostres preguntes.

11 h // SALA 5
Economia sostenible
Xerrada sobre Aixovar
i presentació del projecte
Cotó Roig

Us hi esperem!

 

Premsa: Iniciativa bagenca per fer roba de “quilòmetre zero”

Iniciativa bagenca per fer roba de cotó «quilòmetre zero»

Cotó Roig vol controlar íntegrament la cadena de producció: des del cultiu de la matèria primera fins a la confecció.

, Estefania Escolà | Actualitzat el 13/05/2014 www.naciodigital.cat/manresainfo/

Premsa                   Una de les promotores del projecte Cotó Roig, Rosa Escalé, en un teler d’una fàbrica de Navarcles                            Foto: Estafania Escolà

Cultivar el cotó, filar-lo, teixir-lo i confeccionar-lo. Aquesta és la cadena que vol recuperar el projecte bagenc Cotó Roig per obtenir roba de cotó de bona qualitat, respectuosa amb el medi ambient i a un preu assequible “sense que hagi d’anar a l’altra punta del món i tornar”. Així ho ha explicat a l’ACN Àngels Perramon, una de les impulsores del projecte, que ha explicat que el seu objectiu era veure si és possible “ajuntar tot el circuit: des del cultiu del cotó fins la roba que ens posem”. Per fer-ho, Perramon s’ha associat amb la teixidora Rosa Escalé per engegar un projecte que també vol despertar l’interès de la gent jove perquè alerten que “ens estem quedant sense indústria i sense ofici”.  (Llegir més…)

Vols veure d’on ve el nostre cotó?

Els agricultors de la Cooperativa Las Marismas de Lebrija ens han fet arribar aquest vídeo on podreu veure  tot el procés de cultiu de cotó, des que se sembra a l’abril, fins que es recol·lecta durant els mesos d’octubre-novembre, i com passa per la planta desmotadora on es neteja d’impureses i se separa la llavor,  i  després és compactat en paques a punt per a ser distribuïdes.

REPORTAJE ALGODÓN CML (1) from Cotó Roig on Vimeo.

 

De què parlem quan parlem de producció integrada?

En el moment en què vivim les nostre orelles senten contínuament les paraules ecològic, km0, proximitat, etc.

Però sovint no s’explica en què consisteix cada cosa, quines són i en què consisteixen les diferents dificultats per a portar a terme aquest tipus de produccions,  i del sobreús -i sovint del mal ús- que se’n fa de dites denominacions.

Potser el terme de producció integrada no ha sonat tant a les orelles i potser es desconeix totalment en què consisteix, encara que per nosaltres forma part d’un tipus de producció racional en el procés d’evolució d’un cultiu extensiu com és el del cotó.

Camps Cotó andalusosweb

La producció integrada es basa en un tipus de producció que vol ser respectuosa amb el medi ambient i alhora assegurar la rendibilitat dels cultius.

Segons el Consell Català de la Producció Integrada: “La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. La producció integrada dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables. La qualitat i la seguretat dels productes es garanteix mitjançant una certificació oficial.”

Per a la Junta de Andalucia la producció integrada es defineix com: “Els sistemes agrícoles d’obtenció de vegetals que utilitzen i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, introduint-hi mètodes biològics i químics de control, i altres tècniques que compatibilitzen amb les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per la manipulació, envasat, transformació i etiquetat de productes vegetals acollits al sistema.”

Com podem veure, des de el punt de vista del Consell Català de Producció Integrada, es tracta d’un sistema de producció que s’utilitza a nivell d’alimentació i,  des de la perspectiva del Govern andalús, s’estén a altres cultius que formen part del sistema agrari i que acaben tenint contacte amb la nostra pell i afectant la nostra salut.

Durant molts anys les produccions agrícoles han aplicat sistemes de producció que s’han basat en el màxim rendiment, mitjançant l’aplicació massiva de productes químics, tant de fertilitzants com de fitosanitaris, destruint i contaminant la flora i la fauna associada, els cursos d’aigua i, fins i tot en molts casos, els mateixos sòls. I això no només s’ha produït a través de l’aplicació de productes químics, sinó també amb la utilització de labors inadequades, entre d’altres causes.

Aquest sistema productiu ha provocat una separació entre l’agricultor i la terra. I aquesta separació ha fet que s’hagi perdut en molts casos, molts coneixements, i que es produeixi una falta d’observació del medi i de la seva evolució.

D’aquí ve la nostra aposta per la producció integrada, que és el primer pas cap a una agricultura ecològica feta d’una manera racional, assegurant la viabilitat del cultiu, donant temps a la recuperació del medi i alhora donant temps a l’agricultor a que desaprengui i aprengui de nou, adoptant el camp de cultiu com a medi complet en el qual cada ésser viu, cada planta, cada element que intervé en la producció hi juga un paper important i, en funció de com se’l tracta, pot tenir una resposta o una altra.

La terra és un esser viu més, que necessita que la cuidin, que l’alimentin i els cucs i altres animals constitueeixen el seu sistema digestius, la seva neteja i la seva protecció.

Però la decisió de fer servir cotó andalús no es basa només en el criteri del model de producció integrat, sinó que s’aposta per la Cooperativa de Las Marismas perquè es una Cooperativa formada per petits i mitjans agricultors que treballen i viuen de la terra, que la valoren i la respecten, que volen fer bé el que fan, que estan interessats en conèixer on va a parar el seu cotó, i que volen que  la seva feina es vegi recompensada.

Per això volem treballar junts!

 

Qui som?

presentació r

Ens presentem? D’acord, però ho fem a quatre mans:

Rosa: Em van parir sota un teler, i em va bressolar el soroll de les màquines… Sóc d’una raça en extinció que conec per cultura (el meu entorn) com ja pocs de la meva generació… Vaig començar d’aprenenta local i vaig jubilar-me de creativa per col·leccions mundials de moda en teixits de cotó.

Àngels:  Jo no sóc del ram del tèxtil, jo vaig néixer més aviat entre peixos i camps, gaudint de la natura en tots els jocs. Des de petita volia fer coses perquè la vida de tots fos més simple, bonica i feliç.

La meva estada en un camp de refugiats durant la guerra dels Balcans em va fer acostar al món agrícola i vaig encaminar la meva formació a la terra i l’aigua. Això m’han permès treballar en diferents països i en diferents àmbits, i conèixer persones i situacions vitals molt diverses, que m’han ajudat a enfrontar-me al món amb valentia i dir-me a mi mateixa que res és impossible.

Rosa:  …Això m’ha fet gaudir molt, en tot aquest camí he fet antropologia i sociologia, sense deixar de teixir…, i des del 68, que jo començava a nuar a la fabriqueta del pare, a Catalunya ja patíem una de les primeres grans davallades en el sector, a causa de la deslocalització del tèxtil cap a Corea. Des de llavors, he assistit a diferents crisis del sector, fins a Xina, on diferents països “emergents”, han anat fent d’esquirols en diferents moments fins arribar gairebé a l’extermini del tot l’ofici, fomentat per  grans empreses tèxtils que tots coneixem…

El 2005 em retiro d’aquest sistema, passo per un any sabàtic on em pregunto què puc fer amb un ofici tan meravellós i on he gaudit tant, per crear economia, però una economia real, que ens enriqueixi, no que ens degradi i ens empobreixi fins a fer-nos abaixar persianes a tants…

Àngels:  També n’he fet d’antropologia i sociologia. Voltant pel món n’aprens molt d’això! I una de les coses que aprens és a estimar d’allà on véns. Sempre penso que a casa és un dels millors llocs per viure, així que l’any passat vaig decidir parar-me i intentar aportar un granet de sorra per millorar les coses de forma local, amb la intenció que la repercussió de la meva feina fos també global.

Rosa:  El  2008 presento al món, la col·lecció d’Aixovar, amb la intenció de deixar “empremta”, perquè els fills de la cultura tèxtil, la nostra, puguin apreciar la qualitat i la senzillesa d’uns teixits que encara podíem produir i gaudir des de casa, i des de la proximitat, amb aquesta riquesa que tenim.

El camí d’aquesta col·lecció ha esdevingut un tast i un test, en diferents sectors i col·lectius, i això em fa pensar que hauria d’esdevenir un projecte d’economia perquè el món ens ha dit un sí.

Àngels:  Així que l’Abril del 2013, després de l’accident en una fàbrica tèxtil a Bangladesh, decidim conèixer què passa en el món del cotó, busquem informació, parlem amb diferents persones i en aquestes converses, es va repetint el nom de la Rosa com a referent, com la persona que té una visió pròpia, que camina cap on nosaltres volem caminar.

Rosa: En aquest camí de construir empresa i projecte, conec l’Àngels, que va pel camí, des de la seva formació i passió, de buscar vies de traçabilitat amb el cotó d’Andalusia, que sembla ser que se’n va cap a l’Àsia i l’hem d’anar a buscar de nou als grans aparadors d’aquí, vía Bangaldesh o d’altres.

Àngels: Així  que busco la Rosa, la conec, l’hi explico  què penso, cap  on volem anar i siiii….

I neix un somni:

Coneixem el camí, coneixem l’ofici…, i comencem a intimar amb tots els passos i engranatges de la cadena: agricultors, filadors, teixidors, acabadors i confeccionistes: i voilà!

Encara és possible!!! Malgrat que el millor fil que veiem que es pot obtindre amb aquesta qualitat d’origen proper ja no es fabriqui  a Occident (el fil amb què teixim l’importem per preu), hi ha filadors disposats a engegar les màquines per provar-lo, i veiem possible poder oferir amb aquest fil, la base de teixits que formen part de la col·lecció Aixovar, i ampliar possibilitats amb la intenció que en puguin gaudir d’altres creadors,  artesans i confeccionistes que treballen amb cotó i se’ls fa difícil tenir accés a bons materials fets a casa. I és així com creem Cotó Roig

El que pretenem “fer circular” amb aquest projecte, és que, quan s’uneixen creativitat i propòsit, trobem encara les eines per a vehicular-los, perquè som una cultura rica en oficis. Però no ens enganyem: el cotó és industrial o no és viable. Per posar en marxa aquest camí de la traçabilitat, en què puguem visualitzar i sentir-nos propers a tota la cadena, necessitem uns mínims molt alts, i això dependrà que vosaltres digueu un sí, que quan busqueu una peça de cotó que us toqui la pell, invertiu en valors també, el valor que li doneu a la vostra pell, al vostre treball i al fruit de la terra.

Rosa Escalé Bosch

Àngels Perramon Serra

 Cotó Roig,  2014