Arxiu de la categoria: Producció integrada

Les abelles i el cotó

La dràstica disminució de les abelles és alarmant: la seva funció pol·linitzadora fa perillar la seguretat alimentària mundial. L’estudi de Greenpeace Plan abejas. Vivir sin plaguicidas, posa de manifest que no calen plaguicides per tractar les plagues dels cultius.

Greenpeace ha recollit experiències de científics, agricultors i empresaris de diversos països europeus, entre els quals ha entrevistat els agricultors del nostre cotó a Sevilla. Volem compartir el que ens diuen.

Charo Guerrero, l’agricultora del nostre cotó: “Soy agricultora. Me llama estar en la tierra, trabajar la tierra. Producir alimentos sanos, saludables para la humanidad.”
“Cuidar la abejas y los polinizadores es fundamental para la agricultura”
“Necesitamos desaprender”

plan_abejas_vivir_sin_plaguicidas

Plan abejas. Vivir sin plaguicidas

Alberto Calderón, el tècnic agrícola:
El cultivo del algodón “está muy vinculado a la unidad familiar. Son pequeñas explotaciones y gracias al algodón se han mantenido viviendo aquí en los pueblos del bajo Guadalquivir.”
La producción integrada, “un cultivo que respeta más el entorno”
Los polinizadores son imprescindibles para tener agricultura. Sin los polinizadores no hay agricultura posible”
Debemos hacer tratamientos respetuosos
“Es posible conseguir un algodón sin químicos”

Notícies desde Lebrija

L’Alberto forma part dels serveis tècnics de la COAG de Sevilla, com a tècnic treballa donant suport als agricultors sobre com tractar els cultius des de la sembra fins a la collita, passant per l’aportació de nutrients i el control de plagues.

Ell és qui ens va obrir les portes a conèixer el món del cotó al camp, ens va posar en contacte amb la Charo i l’Ángel, agricultors que estimen la seva feina i lluiten per mantenir-ne la dignitat.
La Charo és una agricultora que cuida amb cura el seu cotó i de qui ens vam enamorar només conèixer-la. Aquí tenim algunes fotos que posen cara a Charo i el seu company Juan en la seva plantació de cotó.

IMG_8005 (2)IMG_7990 (2)
IMG_7982 (2)
IMG_7979 (2)

L’Alberto ens diu: “L’arna que veus en una de les fotos, és un adult de Heliotis armígera, coneguda com Heliotis, la principal plaga dels últims anys al cotó“.

Des de fa un parell d’anys aquest equip està fent assajos per veure les possibilitats de conrear cotó de forma ecològica. L’any passat es va dur a terme un assaig amb una superfície de 2.000 m2. Els resultats van ser força satisfactoris. Aquest any l’assaig s’ha dut a terme en una superfície més gran, de 0’5 ha, i s’ha realitzat amb llavors tractades de forma natural “.

Continua:
T’adjunto ara, en un altre correu, fotos del tractament que van tenir les llavors, previ a la sembra. Enlloc d’insecticida contra insectes de sòl (les llavors queden blau metal · litzat), les nostres llavors van gaudir de tractament a base de melassa de remolatxa i farina de roca fosfòrica (empanizado o arrebossat de llavor). Aquesta cobertura de llavor me la va ensenyar un mexicà que defensa l’agricultura orgànica, però no la industrial i que promulga la fertilitat dels sòls a força de recuperar la seva microbiologia, Eugenio Gras. l’arrebossat el va fer un servidor, per assegurar allò de la traçabilitat ..

P1020639 (2)

P1020647 (2)
P1020649 (2) 


P1020656 (2)

I continua uns dies més tard (11 de juliol de 2014):
Avui s’han acabat 3 dies d’escardat manual entre les línies i prèviament se li va donar una passada de regabina, llaurada superficial que elimina l’herba entre els carrers. Està mancadet d’aigua, així que toca reg demà. El nostre va endarreridet, i amb alguns focus de pugó segons m’han dit, ja t’ho aniré explicant“.

 

Bé, i nosaltres contentes de compartir aquesta informació sobre l’evolució del cotó que acabarem teixint per a tu!

 

Seguim!!!!

 

De què parlem quan parlem de producció integrada?

En el moment en què vivim les nostre orelles senten contínuament les paraules ecològic, km0, proximitat, etc.

Però sovint no s’explica en què consisteix cada cosa, quines són i en què consisteixen les diferents dificultats per a portar a terme aquest tipus de produccions,  i del sobreús -i sovint del mal ús- que se’n fa de dites denominacions.

Potser el terme de producció integrada no ha sonat tant a les orelles i potser es desconeix totalment en què consisteix, encara que per nosaltres forma part d’un tipus de producció racional en el procés d’evolució d’un cultiu extensiu com és el del cotó.

Camps Cotó andalusosweb

La producció integrada es basa en un tipus de producció que vol ser respectuosa amb el medi ambient i alhora assegurar la rendibilitat dels cultius.

Segons el Consell Català de la Producció Integrada: “La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. La producció integrada dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables. La qualitat i la seguretat dels productes es garanteix mitjançant una certificació oficial.”

Per a la Junta de Andalucia la producció integrada es defineix com: “Els sistemes agrícoles d’obtenció de vegetals que utilitzen i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, introduint-hi mètodes biològics i químics de control, i altres tècniques que compatibilitzen amb les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per la manipulació, envasat, transformació i etiquetat de productes vegetals acollits al sistema.”

Com podem veure, des de el punt de vista del Consell Català de Producció Integrada, es tracta d’un sistema de producció que s’utilitza a nivell d’alimentació i,  des de la perspectiva del Govern andalús, s’estén a altres cultius que formen part del sistema agrari i que acaben tenint contacte amb la nostra pell i afectant la nostra salut.

Durant molts anys les produccions agrícoles han aplicat sistemes de producció que s’han basat en el màxim rendiment, mitjançant l’aplicació massiva de productes químics, tant de fertilitzants com de fitosanitaris, destruint i contaminant la flora i la fauna associada, els cursos d’aigua i, fins i tot en molts casos, els mateixos sòls. I això no només s’ha produït a través de l’aplicació de productes químics, sinó també amb la utilització de labors inadequades, entre d’altres causes.

Aquest sistema productiu ha provocat una separació entre l’agricultor i la terra. I aquesta separació ha fet que s’hagi perdut en molts casos, molts coneixements, i que es produeixi una falta d’observació del medi i de la seva evolució.

D’aquí ve la nostra aposta per la producció integrada, que és el primer pas cap a una agricultura ecològica feta d’una manera racional, assegurant la viabilitat del cultiu, donant temps a la recuperació del medi i alhora donant temps a l’agricultor a que desaprengui i aprengui de nou, adoptant el camp de cultiu com a medi complet en el qual cada ésser viu, cada planta, cada element que intervé en la producció hi juga un paper important i, en funció de com se’l tracta, pot tenir una resposta o una altra.

La terra és un esser viu més, que necessita que la cuidin, que l’alimentin i els cucs i altres animals constitueeixen el seu sistema digestius, la seva neteja i la seva protecció.

Però la decisió de fer servir cotó andalús no es basa només en el criteri del model de producció integrat, sinó que s’aposta per la Cooperativa de Las Marismas perquè es una Cooperativa formada per petits i mitjans agricultors que treballen i viuen de la terra, que la valoren i la respecten, que volen fer bé el que fan, que estan interessats en conèixer on va a parar el seu cotó, i que volen que  la seva feina es vegi recompensada.

Per això volem treballar junts!