La teixidura

El tèxtil industrial cotoner va començar a casa nostra, les comarques del Bages i el Berguedà, a finals del 1800.  Quan vam passar de l’energia del vapor a la hidràulica, les fàbriques als voltants de Barcelona es van deslocalitzar cap als rius i, de passada, els industrials es treien de sobre els moviments sindicals, que a les ciutats ja estaven massa organitzats i la mà d’obra sortia massa cara…

Tenim una cultura antiga i un ofici vell… Ja són dos segles i continuem!

Fins els anys 60, el 70% de la nostra població s’hi dedicava directa o indirectament. Hem crescut al voltant dels telers,  sabem teixir.

Ja hem parlat de les qualitats en els fils de cotó,  per teixir-lo, l’hem de disposar al teler en forma ordit i de trama,  d’això en diem la preparació:

 

teixit 1-1r

L’ordit consisteix a  posar en paral·lel en un plegador, tots els fils que entrin a l’amplada de la peça, de la llargada màxima que teixirem  i que permet el teler.

L’acció de teixir significa tenir l’ordit tensat i en els moviments que li disposem, i fer-hi passar la trama, o les trames per anar-lo construint.

Aquesta acció mecànica i la velocitat dels telers, causa una fricció en l’ordit que provocaria ruptures. Tradicionalment, això s’evita  banyant aquets plegadors plens de fil, abans d’anar a telers, amb cola de peix o patata o d’altres productes certificats que després se’n van amb el primer rentat.

Hi ha, no obstant, una altra opció per evitar l’ús  d’aquestes coles, que és la que hem triat a Cotó Roig:  fer un bon fil pentinat i doblar-lo, per guanyar resistència en la teixidura, i en el teixit final.

El fil a 2 caps, contribueix a donar un aspecte més net al teixir, i així guanya  en caient i noblesa. La qualitat d’un teixit, està condicionada per un bon ordit.

El teler ens permet jugar amb estructures, mitjançant la disposició de l’ordit i els seus moviments, ens permet tramar  amb fils diversos, donar-li densitat al teixit o fer-lo mes lleuger, depenent del propòsit.

Quan la peça surt teixida de teler l’anomenem empesa, i en el cas del cotó, familiarment en díem cotó morè o Coto Roig.

El següent pas, abans de posar-la en curs, serien els acabats, pertanyents al tradicionalment anomenat ram de l’aigua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *