Presentació de Cotó Roig a Girona

Fira EcoSí GironaDissabte 31 de maig a les 11h presentarem el projecte Cotó Roig a Girona, dins el marc de l’Eco-Sí, Fira de la sostenibilitat. Una bona oportunitat per conèixer el projecte de primera mà, parlar-vos del cotó, mostrar-vos teixits i respondre totes les vostres preguntes.

11 h // SALA 5
Economia sostenible
Xerrada sobre Aixovar
i presentació del projecte
Cotó Roig

Us hi esperem!

 

Premsa: Iniciativa bagenca per fer roba de “quilòmetre zero”

Iniciativa bagenca per fer roba de cotó «quilòmetre zero»

Cotó Roig vol controlar íntegrament la cadena de producció: des del cultiu de la matèria primera fins a la confecció.

, Estefania Escolà | Actualitzat el 13/05/2014 www.naciodigital.cat/manresainfo/

Premsa                   Una de les promotores del projecte Cotó Roig, Rosa Escalé, en un teler d’una fàbrica de Navarcles                            Foto: Estafania Escolà

Cultivar el cotó, filar-lo, teixir-lo i confeccionar-lo. Aquesta és la cadena que vol recuperar el projecte bagenc Cotó Roig per obtenir roba de cotó de bona qualitat, respectuosa amb el medi ambient i a un preu assequible “sense que hagi d’anar a l’altra punta del món i tornar”. Així ho ha explicat a l’ACN Àngels Perramon, una de les impulsores del projecte, que ha explicat que el seu objectiu era veure si és possible “ajuntar tot el circuit: des del cultiu del cotó fins la roba que ens posem”. Per fer-ho, Perramon s’ha associat amb la teixidora Rosa Escalé per engegar un projecte que també vol despertar l’interès de la gent jove perquè alerten que “ens estem quedant sense indústria i sense ofici”.  (Llegir més…)

Vols veure d’on ve el nostre cotó?

Els agricultors de la Cooperativa Las Marismas de Lebrija ens han fet arribar aquest vídeo on podreu veure  tot el procés de cultiu de cotó, des que se sembra a l’abril, fins que es recol·lecta durant els mesos d’octubre-novembre, i com passa per la planta desmotadora on es neteja d’impureses i se separa la llavor,  i  després és compactat en paques a punt per a ser distribuïdes.

REPORTAJE ALGODÓN CML (1) from Cotó Roig on Vimeo.

 

De què parlem quan parlem de producció integrada?

En el moment en què vivim les nostre orelles senten contínuament les paraules ecològic, km0, proximitat, etc.

Però sovint no s’explica en què consisteix cada cosa, quines són i en què consisteixen les diferents dificultats per a portar a terme aquest tipus de produccions,  i del sobreús -i sovint del mal ús- que se’n fa de dites denominacions.

Potser el terme de producció integrada no ha sonat tant a les orelles i potser es desconeix totalment en què consisteix, encara que per nosaltres forma part d’un tipus de producció racional en el procés d’evolució d’un cultiu extensiu com és el del cotó.

Camps Cotó andalusosweb

La producció integrada es basa en un tipus de producció que vol ser respectuosa amb el medi ambient i alhora assegurar la rendibilitat dels cultius.

Segons el Consell Català de la Producció Integrada: “La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. La producció integrada dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables. La qualitat i la seguretat dels productes es garanteix mitjançant una certificació oficial.”

Per a la Junta de Andalucia la producció integrada es defineix com: “Els sistemes agrícoles d’obtenció de vegetals que utilitzen i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, introduint-hi mètodes biològics i químics de control, i altres tècniques que compatibilitzen amb les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per la manipulació, envasat, transformació i etiquetat de productes vegetals acollits al sistema.”

Com podem veure, des de el punt de vista del Consell Català de Producció Integrada, es tracta d’un sistema de producció que s’utilitza a nivell d’alimentació i,  des de la perspectiva del Govern andalús, s’estén a altres cultius que formen part del sistema agrari i que acaben tenint contacte amb la nostra pell i afectant la nostra salut.

Durant molts anys les produccions agrícoles han aplicat sistemes de producció que s’han basat en el màxim rendiment, mitjançant l’aplicació massiva de productes químics, tant de fertilitzants com de fitosanitaris, destruint i contaminant la flora i la fauna associada, els cursos d’aigua i, fins i tot en molts casos, els mateixos sòls. I això no només s’ha produït a través de l’aplicació de productes químics, sinó també amb la utilització de labors inadequades, entre d’altres causes.

Aquest sistema productiu ha provocat una separació entre l’agricultor i la terra. I aquesta separació ha fet que s’hagi perdut en molts casos, molts coneixements, i que es produeixi una falta d’observació del medi i de la seva evolució.

D’aquí ve la nostra aposta per la producció integrada, que és el primer pas cap a una agricultura ecològica feta d’una manera racional, assegurant la viabilitat del cultiu, donant temps a la recuperació del medi i alhora donant temps a l’agricultor a que desaprengui i aprengui de nou, adoptant el camp de cultiu com a medi complet en el qual cada ésser viu, cada planta, cada element que intervé en la producció hi juga un paper important i, en funció de com se’l tracta, pot tenir una resposta o una altra.

La terra és un esser viu més, que necessita que la cuidin, que l’alimentin i els cucs i altres animals constitueeixen el seu sistema digestius, la seva neteja i la seva protecció.

Però la decisió de fer servir cotó andalús no es basa només en el criteri del model de producció integrat, sinó que s’aposta per la Cooperativa de Las Marismas perquè es una Cooperativa formada per petits i mitjans agricultors que treballen i viuen de la terra, que la valoren i la respecten, que volen fer bé el que fan, que estan interessats en conèixer on va a parar el seu cotó, i que volen que  la seva feina es vegi recompensada.

Per això volem treballar junts!

 

Qui som?

presentació r

Ens presentem? D’acord, però ho fem a quatre mans:

Rosa: Em van parir sota un teler, i em va bressolar el soroll de les màquines… Sóc d’una raça en extinció que conec per cultura (el meu entorn) com ja pocs de la meva generació… Vaig començar d’aprenenta local i vaig jubilar-me de creativa per col·leccions mundials de moda en teixits de cotó.

Àngels:  Jo no sóc del ram del tèxtil, jo vaig néixer més aviat entre peixos i camps, gaudint de la natura en tots els jocs. Des de petita volia fer coses perquè la vida de tots fos més simple, bonica i feliç.

La meva estada en un camp de refugiats durant la guerra dels Balcans em va fer acostar al món agrícola i vaig encaminar la meva formació a la terra i l’aigua. Això m’han permès treballar en diferents països i en diferents àmbits, i conèixer persones i situacions vitals molt diverses, que m’han ajudat a enfrontar-me al món amb valentia i dir-me a mi mateixa que res és impossible.

Rosa:  …Això m’ha fet gaudir molt, en tot aquest camí he fet antropologia i sociologia, sense deixar de teixir…, i des del 68, que jo començava a nuar a la fabriqueta del pare, a Catalunya ja patíem una de les primeres grans davallades en el sector, a causa de la deslocalització del tèxtil cap a Corea. Des de llavors, he assistit a diferents crisis del sector, fins a Xina, on diferents països “emergents”, han anat fent d’esquirols en diferents moments fins arribar gairebé a l’extermini del tot l’ofici, fomentat per  grans empreses tèxtils que tots coneixem…

El 2005 em retiro d’aquest sistema, passo per un any sabàtic on em pregunto què puc fer amb un ofici tan meravellós i on he gaudit tant, per crear economia, però una economia real, que ens enriqueixi, no que ens degradi i ens empobreixi fins a fer-nos abaixar persianes a tants…

Àngels:  També n’he fet d’antropologia i sociologia. Voltant pel món n’aprens molt d’això! I una de les coses que aprens és a estimar d’allà on véns. Sempre penso que a casa és un dels millors llocs per viure, així que l’any passat vaig decidir parar-me i intentar aportar un granet de sorra per millorar les coses de forma local, amb la intenció que la repercussió de la meva feina fos també global.

Rosa:  El  2008 presento al món, la col·lecció d’Aixovar, amb la intenció de deixar “empremta”, perquè els fills de la cultura tèxtil, la nostra, puguin apreciar la qualitat i la senzillesa d’uns teixits que encara podíem produir i gaudir des de casa, i des de la proximitat, amb aquesta riquesa que tenim.

El camí d’aquesta col·lecció ha esdevingut un tast i un test, en diferents sectors i col·lectius, i això em fa pensar que hauria d’esdevenir un projecte d’economia perquè el món ens ha dit un sí.

Àngels:  Així que l’Abril del 2013, després de l’accident en una fàbrica tèxtil a Bangladesh, decidim conèixer què passa en el món del cotó, busquem informació, parlem amb diferents persones i en aquestes converses, es va repetint el nom de la Rosa com a referent, com la persona que té una visió pròpia, que camina cap on nosaltres volem caminar.

Rosa: En aquest camí de construir empresa i projecte, conec l’Àngels, que va pel camí, des de la seva formació i passió, de buscar vies de traçabilitat amb el cotó d’Andalusia, que sembla ser que se’n va cap a l’Àsia i l’hem d’anar a buscar de nou als grans aparadors d’aquí, vía Bangaldesh o d’altres.

Àngels: Així  que busco la Rosa, la conec, l’hi explico  què penso, cap  on volem anar i siiii….

I neix un somni:

Coneixem el camí, coneixem l’ofici…, i comencem a intimar amb tots els passos i engranatges de la cadena: agricultors, filadors, teixidors, acabadors i confeccionistes: i voilà!

Encara és possible!!! Malgrat que el millor fil que veiem que es pot obtindre amb aquesta qualitat d’origen proper ja no es fabriqui  a Occident (el fil amb què teixim l’importem per preu), hi ha filadors disposats a engegar les màquines per provar-lo, i veiem possible poder oferir amb aquest fil, la base de teixits que formen part de la col·lecció Aixovar, i ampliar possibilitats amb la intenció que en puguin gaudir d’altres creadors,  artesans i confeccionistes que treballen amb cotó i se’ls fa difícil tenir accés a bons materials fets a casa. I és així com creem Cotó Roig

El que pretenem “fer circular” amb aquest projecte, és que, quan s’uneixen creativitat i propòsit, trobem encara les eines per a vehicular-los, perquè som una cultura rica en oficis. Però no ens enganyem: el cotó és industrial o no és viable. Per posar en marxa aquest camí de la traçabilitat, en què puguem visualitzar i sentir-nos propers a tota la cadena, necessitem uns mínims molt alts, i això dependrà que vosaltres digueu un sí, que quan busqueu una peça de cotó que us toqui la pell, invertiu en valors també, el valor que li doneu a la vostra pell, al vostre treball i al fruit de la terra.

Rosa Escalé Bosch

Àngels Perramon Serra

 Cotó Roig,  2014

 

Tu

Per què formes part del circuit? Per què t’hem inclòs en la cadena de traçabilitat?

Perquè sense tu no hi ha res.

Són persones com tu, que volen conèixer com funcionen les coses, a qui els importa l’origen i els processos pels que passa la roba que utilitzem, les que ens ajuden a teixir aquest somni.

Aquest projecte neix en el moment en què jo em qüestiono què sé, què sabem sobre el tèxtil en general: només conec els anuncis de les grans marques que ens envaeixen amb roba, tendències, multitud d’ofertes… Un mercat massiu i incontrolat que no aconsegueix ocultar les tragèdies humanes que no deixen d’ocórrer en el món –o potser hauríem d’anomenar-lo “submón”-  tèxtil.

I és quan em plantejo aquestes preguntes, quan començo a descobrir la seva complexitat: la gran quantitat d’empreses i persones diferents que treballen per fer que nosaltres puguem tenir la samarreta de moda.

En aquest moment és quan, amb la Rosa, ens plantegem d’utilitzar la lògica:  si existeix una demanda de peces de cotó cultivat en condicions medioambientals correctes i de proximitat, si tenim una Indústria que encara subsisteix i que malgrat no tenir les màquines en funcionament, encara està disposada a posar-les en marxa i, per últim, si comptem amb un bon nombre de dissenyadors compromesos, amb ganes de crear les seves peces… Aleshores: Per què no tanquem el circuit? Per què no activem i utilitzem tot el procés, des del camp i la Indústria a la creativitat?

Des de Cotó Roig apostem per tots ells. Perquè treballen i creen llocs de treball, i desitgem que tu també hi apostis, que ho tinguis en compte, perquè, en definitiva, ets tu qui ho fa possible!

Tu crees Comunitat!

 

La confecció

A mitjans de segle passat, quan vam patir la primera gran deslocalització cap a Corea, les grans empreses lineals de  què parlàvem a la filatura es van desmembrar, i això va provocar que cada pas de la cadena, es convertís en diferents empreses independents.

També va comportar coses bones, ens vam especialitzar més i millor, i també va permetre que bons contramestres tèxtils es convertissin en petits empresaris familiars i fessin de teixidors a mans: els primers autònoms!

I en el cas de la confecció, van ser sobretot les dones les que van agafar el timó, i van muntar tallers propis.

confecció 2

La confecció és un ram molt especialitzat i diversificat en màquines i oficis, i fins a finals de segle va ser un motor econòmic prou important,

Amb els anys vam anar perdent empresaris i van aparèixer les multinacionals del sector. Es calcula que en els 20 primers anys de la irrupció del  gran grup de moda que actualment aglutina les botigues i principals aparadors dels nostres carrers, van desaparèixer a Espanya 100.000 llocs de treball del sector tèxtil.  Aquestes grans marques van provocar que es portessin a cosir les peces, primer al Marroc  i Turquia, i com tristament sabem pels esdeveniments de Bangladesh, darrerament la deslocalització ha fet un  gir cap a Àsia.

 Malgrat tot, tenim memòria i màquines que podem tornar a posar en marxa!

Moltes dones que vam renunciar a la costura per rebel·lió a una obligació de gènere, hem vist com els nostres fills la tornen a reprendre, quan són lliures i poden triar.

Perquè construir una peça de roba útil és un treball d’enginyeria preciós!

La roba, i qualsevol peça tèxtil que utilitzem, han estat pensades i confeccionades per un ús determinat. Per arribar a aquest resultat d’utilitat i /o bellesa, el confeccionista ha de conèixer i disposar del teixit adequat per a poder-lo manipular a favor del resultat final.

Per això, Cotó Roig planteja teixits bàsics, universals i tot terreny, de punt i de plana, que juguen a favor de la peça i en permeten l’arquitectura.

 

El disseny

Recordeu d’aquell acudit de “¿Estudies o dissenyes?”  Coincideix amb el temps que els obrers vam dur els fills a les universitats, en massa.  Havíem fet un salt econòmic i ja ningú volia anar a la fàbrica. Els esperits més creatius es van encaminar cap a les escoles de disseny…

Ara tenim un munt de dissenyadors amb títol, a l’atur o emigrats.

I de la mateixa manera que hi ha un abans i un després amb Zara o Ikea en les nostres vides,quan apareix Pinterest, ens n’adonem que el disseny es universal  i  que tots podem crear bellesa, encara que siguem autodidactes o ens haguem format en d’altres disciplines.

Per aplicar tota aquesta sobredosi que tenim de disseny però, necessitem de la  Indústria. Per dissenyar un producte idoni a l’ús que va destinat, hem d’intimar amb les matèries, conèixer tots els passos i procediments per treure el millor de l’idea, i la manera òptima de fabricar-la,  i que el cost sigui correcte, perquè el preu sigui assequible per a l’usuari.

disseny

La Indústria és l’eina que té l’artesà  per oferir la seva obra única a l’ús comú.

No acaba de tenir sentit, doncs, que vulguem crear una peça de roba, i ens quedem amb el disseny  i la botiga, i la resta:  matèries, oficis i Indústria siguin a l’Àsia.

La traçabilitat que proposa Cotó Roig, no és nomes econòmica:  si no ens veiem les cares tots els que ens autoalimentem, no ens enriquim, no hi ha ànima ni circuit creatiu.

Si treballem junts, enriquim i refinem en cada pas del producte, que ha de ser la peça final. És llavors quan la peça  de producció que tenim a les mans, fins i tot millora la idea original.

És per això que us volem oferir uns bons materials tèxtils bàsics  del cotó que coneixem i sabem com hem de treballar, perquè vosaltres, dissenyadors d’una peça o de mil, en pogueu gaudir!

L’acabat

Tradicionalment,  els acabadors pertanyien al ram de l’aigua.

La seva feina consisteix a rentar les empeses, treure impureses i deixar el teixit estabilitzat de mides, és a dir encongit, perquè el confeccionista o l’usuari no tingui problemes posteriors.

 Al voltant dels acabadors, hi trobem: l’estampació, els tintorers i l’ennobliment, és a dir, tot allò que es fa per afegir-hi materials per tal de millorar el tacte, aportar protecció al teixit, etc.

 Són industries amb pes propi, les seves màquines poden fer ben bé 20 o 30 m i necessiten molta aigua, totes elles tenen normatives i revisions específiques del sector i de productes, i per suposat, depuradores.

Acabats

Dels anys 60 ençà, com en tants altres ambients de la vida quotidiana, han triomfat les químiques, com a la terra, a les farmàcies… I, paral·lelament, s’ha deslocalitzat la teixidura cap a Àsia,  la indústria s’ha desmembrat,  el teixit ve de fora, importat a pes i passant per la Borsa, de les mans d’experts en especulacions, i  no pas amb teixits.

 Per tant la situació actual és la següent:

En general,  els teixits que trobem a les botigues s’han creat especulant amb el cost de les matèries i són de baixa qualitat i poc diversos. Viatgen via contenidor i quan arriben, són adquirits per diferents importadors que els diferencien  per fer-los atractius per a les col·leccions de moda, a base de processos d’acabats, estampacions i productes afegits, generalment químics, que malmeten el teixit, i de vegades la nostra pell.

 A Cotó Roig hem invertit el criteri: hem dissenyat i creat uns teixits prou bons, encara que amb la  mentalitat de bàsics, perquè ja no calgui ennoblir-los posteriorment.

Teixits pensats per a encongir i ser estables, que amb un procés industrial de rentats, aconseguim un efecte similar al que aconseguien les nostres àvies al riu, i obtinguem uns teixits dels quals puguem fer-ne ús, i siguin amables, estables i de durada.