en farem set al 2020…. i gairebé 7 més d’aixovar, en total 14. quan jo era petita, eren edats significatives per un individu:
als 7, fèiem la “primera comunió”, que volia dir : ja ets part del comú. (ja no dic de la mama) et regalem un rellotge.. ja comença la teva responsabilitat de complir… als 14, ja podiem treballar i aportar economia a la tribu, érem grans per ajudar, no encara per decidir, o volar….però ja érem útils!!!!
ara em passa que ja m’he fet gran, mooolt gran, tant com per jubilar-me, que torna a ser un temps per aportar, potser no tant per decidir….el futur és ja del comú, i sempre és jove i potent.
em retiro doncs de Cotó Roig, aquest projecte tan estimat, i m’agradaria fer-ne el balanç personal, de la mateixa manera que ho vam fer explicant-vos “Qui Som”, quan vam fer la web: agraint haver-nos trobat per construir un somni que era possible, crèiem… i al que vosaltres vau dir que Si.
en aquest recorregut tan curt per un projecte tan ambiciós, he après moltes coses de l’Àngels… com la paraula Traçabilitat, que el 2014 era gairebé desconeguda en el quotidià… avui en conec el valor i el contingut: no és només saber d’on vénen les coses, sinó acompanyar-se i cooperar en tots els esglaons de la cadena, a Cotó Roig, és un fet i una realitat. agraeixo haver conegut amb ella els agricultors i el camp, que no havia vist en quaranta anys de tocar fils i teixits de cotó..he pogut tancar aquest cercle meravellós del tèxtil, per fi, abans de deixar la feina.
també estic agraïda que el tèxtil, altra vegada, ha estat l’excusa per conèixer un personatge tan potent, capaç i tossudament insistent, que espero que trobi l’equip capaç per portar Cotó Roig on li toca i es mereix:
a ser un referent europeu, sostenible i creador d’economia. en realitat, com experiència pilot, ja ho és en aquest moment. gràcies Àngels pel privilegi d’haver-lo compartit, anant de la mà i juntes fer-lo visible, gràcies per haver-lo sostingut fins aquí, per la teva persistència, i la teva capacitat.
Cotó Roig, és una bona Ítaca perquè els joves s’embarquin.. des de la riba, els vells, visualitzem i bufem…. ens anirem trobant, en el mar del tèxtil…
abraçades a totes i que bufin vents favorables !!!!
rosa escalé Bosch
Segui’m en contacte!
