Arxiu de l'autor: Angels Perramon

Tu

Per què formes part del circuit? Per què t’hem inclòs en la cadena de traçabilitat?

Perquè sense tu no hi ha res.

Són persones com tu, que volen conèixer com funcionen les coses, a qui els importa l’origen i els processos pels que passa la roba que utilitzem, les que ens ajuden a teixir aquest somni.

Aquest projecte neix en el moment en què jo em qüestiono què sé, què sabem sobre el tèxtil en general: només conec els anuncis de les grans marques que ens envaeixen amb roba, tendències, multitud d’ofertes… Un mercat massiu i incontrolat que no aconsegueix ocultar les tragèdies humanes que no deixen d’ocórrer en el món –o potser hauríem d’anomenar-lo “submón”-  tèxtil.

I és quan em plantejo aquestes preguntes, quan començo a descobrir la seva complexitat: la gran quantitat d’empreses i persones diferents que treballen per fer que nosaltres puguem tenir la samarreta de moda.

En aquest moment és quan, amb la Rosa, ens plantegem d’utilitzar la lògica:  si existeix una demanda de peces de cotó cultivat en condicions medioambientals correctes i de proximitat, si tenim una Indústria que encara subsisteix i que malgrat no tenir les màquines en funcionament, encara està disposada a posar-les en marxa i, per últim, si comptem amb un bon nombre de dissenyadors compromesos, amb ganes de crear les seves peces… Aleshores: Per què no tanquem el circuit? Per què no activem i utilitzem tot el procés, des del camp i la Indústria a la creativitat?

Des de Cotó Roig apostem per tots ells. Perquè treballen i creen llocs de treball, i desitgem que tu també hi apostis, que ho tinguis en compte, perquè, en definitiva, ets tu qui ho fa possible!

Tu crees Comunitat!

 

La confecció

A mitjans de segle passat, quan vam patir la primera gran deslocalització cap a Corea, les grans empreses lineals de  què parlàvem a la filatura es van desmembrar, i això va provocar que cada pas de la cadena, es convertís en diferents empreses independents.

També va comportar coses bones, ens vam especialitzar més i millor, i també va permetre que bons contramestres tèxtils es convertissin en petits empresaris familiars i fessin de teixidors a mans: els primers autònoms!

I en el cas de la confecció, van ser sobretot les dones les que van agafar el timó, i van muntar tallers propis.

confecció 2

La confecció és un ram molt especialitzat i diversificat en màquines i oficis, i fins a finals de segle va ser un motor econòmic prou important,

Amb els anys vam anar perdent empresaris i van aparèixer les multinacionals del sector. Es calcula que en els 20 primers anys de la irrupció del  gran grup de moda que actualment aglutina les botigues i principals aparadors dels nostres carrers, van desaparèixer a Espanya 100.000 llocs de treball del sector tèxtil.  Aquestes grans marques van provocar que es portessin a cosir les peces, primer al Marroc  i Turquia, i com tristament sabem pels esdeveniments de Bangladesh, darrerament la deslocalització ha fet un  gir cap a Àsia.

 Malgrat tot, tenim memòria i màquines que podem tornar a posar en marxa!

Moltes dones que vam renunciar a la costura per rebel·lió a una obligació de gènere, hem vist com els nostres fills la tornen a reprendre, quan són lliures i poden triar.

Perquè construir una peça de roba útil és un treball d’enginyeria preciós!

La roba, i qualsevol peça tèxtil que utilitzem, han estat pensades i confeccionades per un ús determinat. Per arribar a aquest resultat d’utilitat i /o bellesa, el confeccionista ha de conèixer i disposar del teixit adequat per a poder-lo manipular a favor del resultat final.

Per això, Cotó Roig planteja teixits bàsics, universals i tot terreny, de punt i de plana, que juguen a favor de la peça i en permeten l’arquitectura.

 

El disseny

Recordeu d’aquell acudit de “¿Estudies o dissenyes?”  Coincideix amb el temps que els obrers vam dur els fills a les universitats, en massa.  Havíem fet un salt econòmic i ja ningú volia anar a la fàbrica. Els esperits més creatius es van encaminar cap a les escoles de disseny…

Ara tenim un munt de dissenyadors amb títol, a l’atur o emigrats.

I de la mateixa manera que hi ha un abans i un després amb Zara o Ikea en les nostres vides,quan apareix Pinterest, ens n’adonem que el disseny es universal  i  que tots podem crear bellesa, encara que siguem autodidactes o ens haguem format en d’altres disciplines.

Per aplicar tota aquesta sobredosi que tenim de disseny però, necessitem de la  Indústria. Per dissenyar un producte idoni a l’ús que va destinat, hem d’intimar amb les matèries, conèixer tots els passos i procediments per treure el millor de l’idea, i la manera òptima de fabricar-la,  i que el cost sigui correcte, perquè el preu sigui assequible per a l’usuari.

disseny

La Indústria és l’eina que té l’artesà  per oferir la seva obra única a l’ús comú.

No acaba de tenir sentit, doncs, que vulguem crear una peça de roba, i ens quedem amb el disseny  i la botiga, i la resta:  matèries, oficis i Indústria siguin a l’Àsia.

La traçabilitat que proposa Cotó Roig, no és nomes econòmica:  si no ens veiem les cares tots els que ens autoalimentem, no ens enriquim, no hi ha ànima ni circuit creatiu.

Si treballem junts, enriquim i refinem en cada pas del producte, que ha de ser la peça final. És llavors quan la peça  de producció que tenim a les mans, fins i tot millora la idea original.

És per això que us volem oferir uns bons materials tèxtils bàsics  del cotó que coneixem i sabem com hem de treballar, perquè vosaltres, dissenyadors d’una peça o de mil, en pogueu gaudir!

L’acabat

Tradicionalment,  els acabadors pertanyien al ram de l’aigua.

La seva feina consisteix a rentar les empeses, treure impureses i deixar el teixit estabilitzat de mides, és a dir encongit, perquè el confeccionista o l’usuari no tingui problemes posteriors.

 Al voltant dels acabadors, hi trobem: l’estampació, els tintorers i l’ennobliment, és a dir, tot allò que es fa per afegir-hi materials per tal de millorar el tacte, aportar protecció al teixit, etc.

 Són industries amb pes propi, les seves màquines poden fer ben bé 20 o 30 m i necessiten molta aigua, totes elles tenen normatives i revisions específiques del sector i de productes, i per suposat, depuradores.

Acabats

Dels anys 60 ençà, com en tants altres ambients de la vida quotidiana, han triomfat les químiques, com a la terra, a les farmàcies… I, paral·lelament, s’ha deslocalitzat la teixidura cap a Àsia,  la indústria s’ha desmembrat,  el teixit ve de fora, importat a pes i passant per la Borsa, de les mans d’experts en especulacions, i  no pas amb teixits.

 Per tant la situació actual és la següent:

En general,  els teixits que trobem a les botigues s’han creat especulant amb el cost de les matèries i són de baixa qualitat i poc diversos. Viatgen via contenidor i quan arriben, són adquirits per diferents importadors que els diferencien  per fer-los atractius per a les col·leccions de moda, a base de processos d’acabats, estampacions i productes afegits, generalment químics, que malmeten el teixit, i de vegades la nostra pell.

 A Cotó Roig hem invertit el criteri: hem dissenyat i creat uns teixits prou bons, encara que amb la  mentalitat de bàsics, perquè ja no calgui ennoblir-los posteriorment.

Teixits pensats per a encongir i ser estables, que amb un procés industrial de rentats, aconseguim un efecte similar al que aconseguien les nostres àvies al riu, i obtinguem uns teixits dels quals puguem fer-ne ús, i siguin amables, estables i de durada.

 

La teixidura

El tèxtil industrial cotoner va començar a casa nostra, les comarques del Bages i el Berguedà, a finals del 1800.  Quan vam passar de l’energia del vapor a la hidràulica, les fàbriques als voltants de Barcelona es van deslocalitzar cap als rius i, de passada, els industrials es treien de sobre els moviments sindicals, que a les ciutats ja estaven massa organitzats i la mà d’obra sortia massa cara…

Tenim una cultura antiga i un ofici vell… Ja són dos segles i continuem!

Fins els anys 60, el 70% de la nostra població s’hi dedicava directa o indirectament. Hem crescut al voltant dels telers,  sabem teixir.

Ja hem parlat de les qualitats en els fils de cotó,  per teixir-lo, l’hem de disposar al teler en forma ordit i de trama,  d’això en diem la preparació:

 

teixit 1-1r

L’ordit consisteix a  posar en paral·lel en un plegador, tots els fils que entrin a l’amplada de la peça, de la llargada màxima que teixirem  i que permet el teler.

L’acció de teixir significa tenir l’ordit tensat i en els moviments que li disposem, i fer-hi passar la trama, o les trames per anar-lo construint.

Aquesta acció mecànica i la velocitat dels telers, causa una fricció en l’ordit que provocaria ruptures. Tradicionalment, això s’evita  banyant aquets plegadors plens de fil, abans d’anar a telers, amb cola de peix o patata o d’altres productes certificats que després se’n van amb el primer rentat.

Hi ha, no obstant, una altra opció per evitar l’ús  d’aquestes coles, que és la que hem triat a Cotó Roig:  fer un bon fil pentinat i doblar-lo, per guanyar resistència en la teixidura, i en el teixit final.

El fil a 2 caps, contribueix a donar un aspecte més net al teixir, i així guanya  en caient i noblesa. La qualitat d’un teixit, està condicionada per un bon ordit.

El teler ens permet jugar amb estructures, mitjançant la disposició de l’ordit i els seus moviments, ens permet tramar  amb fils diversos, donar-li densitat al teixit o fer-lo mes lleuger, depenent del propòsit.

Quan la peça surt teixida de teler l’anomenem empesa, i en el cas del cotó, familiarment en díem cotó morè o Coto Roig.

El següent pas, abans de posar-la en curs, serien els acabats, pertanyents al tradicionalment anomenat ram de l’aigua.

La filatura

A la filatura comença el procés industrial de tot el sector tèxtil.

Moltes grans empreses del segle passat començaven amb la filatura i seguien tots els processos, de teixit,  acabat, i comercialització dels productes confeccionats i amb marca pròpia.

 Filar  consisteix a convertir la fibra de cotó solta en fil.

filatura1

Això implica tot un munt de passos per diferents màquines :

 Obrir les paques i  barrejar les fibres, deixar-les  respirar, netejar-les, treure’n les  impureses,  eliminar les fibres massa curtes, alinear-les i posar-les en paral·lel fins a obtenir  una metxa fibrosa…

Anar pentinat aquestes metxes,  barrejant-les per obtenir més uniformitat, estirant i donant torsió en diferents passos, fins obtenir la qualitat  i gruix òptims que  desitgem, o que preteníem.

El procés és tan llarg i pot ser tan refinat com vulguem,  i les màquines són extensions de camins que porten d’un pas a l’altre, comunicant-se directament en molts casos.

En argot, els treballadors en dèiem “les contínues”

Escollir el fil òptim a fabricar, a partir de la fibra que tenim a les mans, és el primer pas per dissenyar un bon producte.

El cotó espanyol té fama de ser una fibra de llargada i finesa mitjanes, però amb molt de nervi. Això  no ens permet fabricar teixits hiperlleugers i refinats  com el cotó egipci, però ens dóna un fil també mitjà en finesa, net, resistent i utilitari: perfecte per uns bons bàsics en gènere de punt  i en teixits de pes mitjà.

 A Cotó Roig,  hem dissenyat aquests fils de la mà del filador de Ripoll i dels agricultors de Sevilla, i no cal dir que no estalviarem cap d’aquests preciosos passos de la filatura per obtenir, finalment, els millors teixits.

El desmotat

Després de veure com es duia a terme la recol·lecció, vam visitar el que es coneix com una “Desmotadora”. Aquesta nova paraula es va incorporar al nostre vocabulari, però no savíem exactament què implicava, així que ens en vam anar a la Cooperativa de “Las Marismas” a Lebrija per a que ens ensenyessin i expliquessin en què consistia aquest procés.

Desmotatpmr

Allà vam veure com arribava el cotó acabat de recol·lectar, com es netejava d’impureses, es separava la llavor i es preparaven les paques de 220kg de fibra de cotó compactat per a ser transportades a la filatura.

I això és el que vam fer: ens en vam emportar amb nosaltres 5000kg de fibra de cotó de producció integrada, per a ser filats a la fàbrica de filatura d’Agafallops a Ripoll, on, en les properes setmanes, es convertiran en cons de fils preparats per a teixir el nostre Cotó Roig.

La recol·lecció

Al mes d’octubre de 2013 va ser quan vam decidir visitar les plantacions de cotó andaluses. Això ens va permetre veure les plantes madures al camp, amb les càpsules de cotó obertes i generoses, i observar tot el moviment de persones i màquines recol·lectores treballant per obtenir una fibra de cotó de bona qualitat.

O

Abans dels anys 80 aquesta recol·lecció es duia a terme de forma manual, però per a assegurar la continuïtat del cultiu va passar a fer-se d’una forma mecanitzada, ja que els costos de la recol·lecció manual podien arribar a suposar fins a un 75% del total de les despeses de cultiu. De tot aquest món vam estar-ne gaudint durant el nostre viatge i volem que tu també el gaudeixis amb nosaltres a través de  Cotó Roig.

 

El cotó

Una cosa que vaig descobrir fa poc més de 10 anys és que es cultivava cotó a Andalusia.

Va ser quan participava en un curs d’agricultura ecològica a l’Escuela de Capacitación Agraria a “Los Palacios”, al costat de Sevilla. En aquells moments s’havia generat allà un debat important sobre l’ús de químics en el cotó, perquè això estava afectant a la qualitat de l’oli d’oliva.

Després d’aquesta incursió inicial en el món del cultiu del cotó, no hi vaig tornar a tenir contacte fins que, ara fa un any, va haver-hi el desafortunat accident als tallers tèxtils de Rana Plaza a Bangladesh. Va ser aleshores quan vaig començar a documentar-me més a fons sobre com funcionava el món tèxtil  i del cotó, i va tornar a la meva memòria aquell debat i l’existència dels cotoners a Andalusia.

planta de cotó

Durant aquest treball de recerca, les meves companyes i jo vam conèixer que el cotó va ser introduït a Espanya pels àrabs, al S IX, i que es va instal·lar a Andalusia, Llevant i Balears, gràcies a que les condicions meteorològiques d’aquestes zones permetien el desenvolupament d’aquest cultiu. Fa poc ens van dir que també s’havia cultivat cotó en algunes zones de la Costa catalana.

Tot aquest procés ens va obrir la porta a un món ple d’història, treball i coneixement que ens va apassionar i vam voler seguir buscant, saber-ne més…

O

El camí ens va portar a visitar els camps andalusos per a conèixer de primera mà el terreny, els agricultors i el mètodes de cultiu, i vam descobrir que les pràctiques agrícoles havien canviat bastant en els darrers anys, que en el món cotoner andalús estava germinant una revolució de la mà d’agricultors que tenien ganes de sortir endavant fent les coses cada vegada millor, que s’estava duent a terme la producció integrada de cotó i que es feien assajos de producció ecològica.

Vam saber que el cotó es planta al mes d’abril, que es recull durant els mesos d’octubre i novembre, i que existien uns agricultors que estaven disposats a treballar en equip per a construir Cotó Roig, el somni que hem anat creant durant mesos i que, igual que la planta de cotó, s’ha sembrat, ha crescut i ara està a punt de ser recol·lectat!